Dilluns - Despertador, café, 7:00 del matí, dutxa, vestirme, claus, cotxe, arribo a la fàbrica de teixits, teixir, teixir i més teixir, surto, cotxe, arribo a casa, sopar, dormir.
Dimarts - Despertador, café, 7:00 del matí, dutxa, vestirme, claus, cotxe, arribo a la fàbrica de teixits, teixir, teixir i més teixir, surto, cotxe, arribo a casa, sopar, dormir.
Dimecres- Despertador, café, 7:00 del matí, dutxa, vestirme, claus, cotxe, arribo a la fàbrica de teixits, teixir, teixir i més teixir, surto, cotxe, arribo a casa, sopar, dormir.
Dijous- Despertador, café, 7:00 del matí, dutxa, vestirme, claus, cotxe, arribo a la fàbrica de teixits, teixir, teixir i més teixir, surto, cotxe, arribo a casa, sopar, dormir.
Divendres- Despertador, café, 7:00 del matí, dutxa, vestirme, claus, cotxe, arribo a la fàbrica de teixits, teixir, teixir i més teixir, surto, cotxe, arribo a casa, sopar, dormir.
Fa 12 anys que tenc la mateixa rutina, cansat de sempre el mateix,quan un dia tot va canviar.
No va sonar el despertador, vaig aixecarme mitja hora més tard, no quedaba café, no hi havia aigua calenta i a més el cotxe no arrancaba, així que vaig tenir que anar corrent, el dia ja no podia anarme pitjor, pensava...
Vaig arribar a la fàbrica, no podia creure el que veia, no hi havia ningú, perquè?, no ho savia, vaig cridar per telefòn a dos companys per veure el que pasava, pero no contestaven cap ni un, vaig buscar per tota la fàbrica de teixits i res de res, no savia on era la gent.
Ja pensava en anarme, quan.. vaig escoltar una especia de soroll darrere la porta que duia a la sala de maquines.
Em vaig dirigir fins allá lentament, vaig posar la má en el pom de la porta, vaig respirar profundament i... vaig obrir la porta.
Un llum destellant em va cegar, de entrada no vaig veure res clar, nomes siluetes de persones que al veurem varen gritar: ¡Sorpresa!
No sabia com reaccionar, estaba perplexe.
Ja vaig poder veure clarament, eran tots el meus companys, fent-me una sorpresa per el meu dotze aniversari en la fàbrica de teixits, me vaig apropar a ells i... vaig sonriure, si, sonriure, estaba content perque aquest dia va ser distint, no dolent per tot l'anterior, sino distint.
Així doncs vaig quedarme celebrant-lo amb ells i després al sortir de la fàbrica, no vaig agafar el cotxe, no vaig sopar a casa, ni vaig acostarme després, vaig trencar la rutina! vaig agafar un taxi i vaig anar a sopar fora molt lluny i aquella nit no vaig dormir.
Tot aquest petit misteri, perquè no hi havia ningú a la fàbrica de teixits i el suroll, tot aquest petit misteri momentani, es va convertir en algo maravillós per a mi, me va canviar la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada